Estiu, temps per jugar
ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · StimulusVitae
Cada nen és únic i irrepetible. Té unes qualitats que hem de potenciar, no l'hem de comparar amb els altres nens ja que les conseqüències de pressionar-lo amb excés, sense respectar el seu ritme poden ser molt negatives.
Cada nen madura a una velocitat diferent i a diferents nivells i sembla que, a la llarga, els resultats d'una sobrestimulació poden ser més negatius que positius. Dit això, també cal evitar caure en l'error de fer tot el contrari.
Vivim en una cultura en la qual s'ha perdut l'equilibri: d'una banda exigim molt als nens a nivell acadèmic i per una altra els protegim massa, i quasi mai els deixem fer les coses sols. És necessari buscar aquest equilibri: posar uns límits als fills i, al ma · teix temps, donar -los llibertat perquè explorin i descobreixin.
És fonamental que els nens assumeixin riscos i s'equivoquin, en cas contrari mai creixeran i acabaran convertint -se en adults immadurs.
Per exemple, si no deixem que els nens corrin i saltin al parc i que de vegades es facin mal, no aprendran què és el perill i com afrontar -ho, i aquest aprenentatge forma part de la infància.
El joc lliure, aquell que no té una meta programada per endavant, és el que us proposem per aquest estiu. S'estima que el 15% del temps que els nens estan desperts haurien de dedicar -ho a aquesta activitat.
Quan juguen a allò que els ve de gust, ja sigui pujar a un arbre, fer un dibuix o divertir -se amb un ninot, el seu còrtex prefrontal s'activa, i els permet adquirir habilitats com l'empatia, l'autocontrol i la capacitat per entendre el llenguatge no verbal, essencials en la vida adulta.
Però a més, que el nostre fill es diverteixi a la seva manera també pot influir en el seu futur professional, com va demostrar en un estudi el psiquiatra Stuart Brown, fundador del National Institute of Play.
En analitzar les habilitats dels enginyers de la NASA que estudiaven el Sistema Solar, va descobrir que als de les noves generacions els costava més trobar diferents alternatives per solucionar problemes, en comparació dels seus col·legues més madurs. I això mal · grat haver acabat les seves carreres amb notes altíssimes.
A diferència dels adults, els joves no havien tingut moltes oportunitats per desmuntar i muntar rellotges, construir models... en la seva infantesa. És per això que recomanem que durant la infància es potenciïn aquestes activitats per tal que els nens es puguin conèixer a si mateixos, jugant i descobrint respostes.
BON ESTIU!